Sant Andreu
del Palomar

La Sagrera és el barri en transformació urbana més gran de Barcelona i, possiblement, de tota Espanya. Al seu subsòl s'hi construeix la Gran Estació de La Sagrera, el nou hub ferroviari que connectarà l'AVE (alta velocitat), les línies de Rodalies/Cercanías i el metro en un sol edifici de 350 metres de longitud. La inversió total supera els 3.000 milions d'euros. Quan estigui completada, serà la quarta estació d'alta velocitat més gran d'Europa.

Però La Sagrera és, avui i ara, un barri obrer que ha patit dècades d'incertesa urbanística. Molts edificis antics han estat enderrocats per les obres. El soroll, les vibracions i la pols de la construcció han deteriorat la qualitat de vida dels residents durant anys. Les associacions de veïns han estat una de les més actives de Barcelona en la defensa dels seus drets.

El futur: el Parc Lineal de La Sagrera (40 hectàrees sobre les vies soterrades) promet cosir els teixits urbans de quatre barris separats durant dècades per les vies del tren. Serà un dels parcs urbans més grans d'Europa, comparable al Parc del Retiro de Madrid o al Hyde Park de Londres.

El Bon Pastor va ser creat als anys 20 del s. XX com a barri de «cases barates» —habitatge social d'emergència per als immigrants i barraquistes que s'instal·laven a les perifèries de Barcelona. Les cases —de planta baixa amb petit jardí— van crear una comunitat extraordinàriament cohesionada, amb una identitat pròpia molt forta, una vida de carrer intensa i una xarxa d'ajuda mútua que molts barris benestants podrien envejar.

Als anys 2000, l'Ajuntament de Barcelona va decidir enderrocar les cases barates originals i substituir-les per habitatge modern d'alta densitat. Una decisió que va destruir un patrimoni historic i social irrecuperable i va dividir profundament la comunitat. Avui el barri és en reconstrucció: els blocs nous han substituït les cases, però l'esperit de comunitat —i la memòria de l'antic barri— persisteix gràcies a les associacions locals que han documentat i preservat aquesta memòria.

2025 El desembre de 2025 s'ha inaugurat la Locomotora Dièsel 10335 al Parc de les Treballadores i Treballadors de la Maquinista, un acte de memòria col·lectiva per homenatjar el passat industrial del barri.

Baró de Viver és el barri més petit del Districte de Sant Andreu i un dels més petits de tota Barcelona, amb menys de 3.000 habitants. El seu nom prové del baró de Viver, un noble català del s. XIX que va posseir terres a la zona. Com el Bon Pastor, va ser creat als anys 20 del s. XX com a barri de cases barates per allotjar treballadors immigrats.

La característica més definitòria de Baró de Viver és el seu enclavament geogràfic: envoltat per grans infraestructures viàries (la C-33, el pont del Molinet, el riu Besòs) i els límits municipals amb Santa Coloma de Gramenet, el barri és difícil d'accedir i quasi invisible des de la resta de la ciutat. Paradoxalment, aquest aïllament ha reforçat la cohesió comunitària interna: els veïns es coneixen gairebé tots entre ells.

La mancança de transport públic directe —no té parada de metro pròpia— és la principal reivindicació veïnal des de fa dècades. L'Associació de Veïns ha lluitant insistentment per millorar la connectivitat del barri amb la resta de la xarxa de transport de Barcelona.

El nom del barri prové de dos referents histórics. «Congrés» fa referència al Congrés Eucarístic Internacional de 1952, que va donar nom al gran parc de la zona (Parc del Clot-Congrés, situat a la frontera amb el barri del Clot). «Els Indians» és la denominació popular dels emigrants catalans i espanyols retornats d'Amèrica Llatina a finals del s. XIX que van construir algunes de les cases senyorials de la zona.

El barri va ser construït majoritàriament als anys 50 i 60 del s. XX per acollir l'onada d'immigrants que arriava a Barcelona des del sud d'Espanya. Avingudes amples, blocs de pisos de sis i set plantes, una quadrícula urbana racional i funcionalment eficient. Avui és un barri consolidat i tranquil, amb bona oferta de transport públic (metro L2, parada Navas), comerços de proximitat i una vida de barri sense grans sobresalts.

Un dels actius del barri és la proximitat al Parc del Clot-Congrés, un gran parc verd a la frontera amb el barri del Clot (Districte de Sant Martí). El Parc del Clot-Congrés té pistes esportives, zones de lleure, un canil i espais tranquils molt valorats pels residents de la zona.

Navas és un barri de frontera en el sentit més literal: limita amb el Districte de Sant Martí (Clot, Poblenou) per la banda sud i amb el Districte de l'Eixample per l'est, cosa que li dóna una posició geogràfica privilegiada i una identitat híbrida, entre el caràcter obrer de Sant Andreu i la modernitat d'un Eixample en expansió.

La parada de metro Navas de la L2 és la porta d'entrada al barri i una de les millors connexions de transport del districte: la L2 connecta directament amb el centre, Sagrada Família, Passeig de Gràcia i la zona universitària. Navas és, per tant, un dels barris del districte amb millor connectivitat urbana, factor que ha afavorit l'establiment de nous residents joves i de classes mitjanes en els darrers anys.

L'avinguda Meridiana —una de les grans artèries de Barcelona nord— delimita el barri per l'oest i li dóna visibilitat i accessibilitat en la connexió entre el centre de la ciutat i el Vallès. El Carrer de Navas de Tolosa és el principal eix commercial del barri, amb botigues de proximitat, bars i la vida quotidiana dels residents.

La Trinitat Vella és un dels barris més desconeguts del Districte de Sant Andreu des de l'exterior, tot i tenir una personalitat pròpia molt marcada. Situat al nord del districte, al peu de la gran cruïlla viària de la Trinitat (on es creuen la C-33 cap al Vallès, la C-17 cap a Granollers i la Ronda de Dalt), el barri ha viscut durant dècades encaixonat entre infraestructures viàries que l'aïllen de la resta de la trama urbana.

La seva historia és la de molts barris obrers de la perifèria barcelonina: immigració massiva dels anys 50 i 60, construcció accelerada de blocs de pisos amb equipaments mínims, dèficit d'espais verds i de serveis durant dècades. Avui, la millora progressiva dels equipaments i les inversions en espai públic han anat millorant la qualitat de vida del barri, tot i que les infraestructures viàries que l'envolten continuen sent un factor d'aïllament i de contaminació acústica important.

El Parc de la Trinitat és el principal actiu del barri: un gran parc municipal amb bàsquet, frontó, tennis, zones verdes i —la instal·lació més curiosa de Barcelona nord— un circuit d'automobilisme de cotxes teledirigits que porta dècades divertint als residents de totes les edats.